El terme al·logenosi iatrogènica s’ha designat per qualificar una malaltia que és produïda per substàncies al·lògenes, és a dir, estranyes a l’organisme, i que la produeixen els metges o les persones que les han injectat. Entre aquestes persones es troben cosmetòlegs o metges estètics que no coneixen el veritable perill del que fan.
Aquesta és una malaltia de recent aparició. No obstant això, té una història que va molt més enrere, quan en 1899, un metge va decidir injectar parafina a l’escrot d’un nen a qui se li havia extirpat un testicle per tuberculosi testicular, la fi era simular el testicle que faltava.
Durant els anys següents, es van continuar desenvolupant substàncies a partir d’olis minerals i vegetals, petrolats sòlids i líquids, i altres parafines. Però no és fins al 1920 que es coneixen les primeres publicacions dels problemes per a la salut que comencen a generar aquestes substàncies com embolisme pulmonar, granulomes, tumoracions a la pell i deformitats, entre altres.
Existeixen més de 40 substàncies, creades per laboratoris farmacèutics, per a injectar dins de la pell amb motius estètics. Moltes d’elles il·legals.
Segons un estudi realitzat a Colòmbia, per la Dra. Helen Amelia Sanz-Barriga, en els últims 10 anys es considera que s’han produït 358 casos d’al·logenosi iatrogènica per cada 1.000 pacients que utilitzen biopolímers, dels quals el 97% són dones.
Això es tradueix en una gran quantitat de pacients que han de ser tractats pels que, en primer lloc, havien d’haver realitzat els procediments: cirurgians plàstics amb experiència i coneixement en el camp.
De tots aquests el mes conegut és la silicona líquida o biopolímers.
Biopolímers (Silicona Líquida)
Cridats també “implants tissulars” o “implants de cèl·lules expandibles”, són substàncies de diferents orígens, alguns són derivats del petroli, altres són d’origen vegetal i molts són d’origen sintètic com la silicona líquida.
Riscos de los biopolímers
Els biopolímers poden ser perillosos principalment per 3 raons:
- Poden desencadenar una excessiva reacció inflamatòria en l’organisme perquè són identificats com un objecte estrany i es desencadena una reacció autoimmune.
- Poden migrar del lloc on van ser infiltrats creant complicacions a distància.
- La majoria de les vegades no tenen cap control sanitari, fet que augmenta el risc de complicacions i efectes secundaris per infecció.
Símptomes i signes
Aquests van des de símptomes generals com dolor, febre, decaïment, dolors articulars, malestar general i depressió. I signes locals com inflamació, irregularitats en la pell, edema, eritema, cicatrius queloides, hiper o hipopigmentacions, ulceracions, enduriment, necrosi i fístules.
Alternatives segures als biopolímers
Hi ha substàncies biocompatibles i que es poden utilitzar de manera segura.
El col·lagen, que és un conjunt de proteïnes compostes per tres cadenes de polipèptids, cadascuna de les quals conté mil aminoàcids. Es pot extreure de la pell mateixa del pacient i conrear-lo.
L’àcid hialurònic, que es troba en el teixit connectiu dels mamífers i en l’espai extracel·lular, també s’usa injectat, com a farciment.
El greix propi, es pot extreure per mitjà de liposucció, ser processada i tornar-se a injectar de forma segura com un material de farciment.
Les pròtesis o implants de silicona per augment mamari o de glutis actualment estan embolicades en una capa que les aïlla l’organisme. A més són de gel cohesiu de silicona; un tipus de silicona que per la seva textura limita i impossibilita la migració de la silicona. Les pròtesis de silicona utilitzades en cirurgia són segures, a diferència dels biopolímers injectables. Exemple: reconstrucció de mames després d’un càncer de mama o mastectomia preventiva.
Tractament de l’al·logenosi iatrogènica
Finalment discutirem el tractament per a persones que actualment pateixen de les complicacions de la alogenosis iatrogènica.
El tractament es basa fonamentalment en dues coses:
- El control dels símptomes, com la inflamació, per mitjà d’analgèsics, antihistamínics i antiinflamatoris no esteroïdals.
- L’extracció immediata de les substàncies. L’extirpació d’aquests productes causants de deformitats en els llavis i altres parts del cos.
A causa que la cirurgia d’extracció de silicona és complexa i molt diferent en cada cas, és difícil poder parlar d’una tècnica quirúrgica i més seria difícil d’entendre per que la majoria de pacients creuen que es van a quedar sense llavis o molt fins o amb cicatrius per la cara visibles, i això no és així.
Mostrarem alguns casos d’abans i després, a l’apartat d’extracció de biopolímers, i si vostè té algun problema, li aconsellem que es dirigeixi amb el Dr. Sanza o departament d’extracció de biopolímers de Clínica Sanza i l’atendrem amb l’afecte i coneixement que tenim d’aquesta patologia
Com a recomanació general, li aconsellem que sigui sempre un especialista en cirurgia plàstica qui realitzi qualsevol tipus de tractament estètic que involucri injectar o introduir qualsevol tipus de substància en el seu cos, per evitar la al·logenosis iatrogènica.
Si vostè pateix actualment d’aquest problema, estigui tranquil que hi ha alternatives per ajudar-lo en la majoria dels casos.
Exemples de pacients a qui s’ha extret silicona o biopolímers dels llavis (abans i després)
